Estatut d’Autonomia i aeroports

Darrerament hem viscut un episodi traumàtic als aeroports del nostre País i d’arreu de l’Estat Espanyol pel conflicte entre AENA i els controladors aeris. Un conflicte al qual no vull entrar ara, per què no és el motiu de la meva reflexió, però no puc deixar de comentar. Massa vegades ens troben que sectors anomenats pels clàssics de l’economia política, “l’aristocràcia obrera”, a l’hora de solucionar els seus problemes enlloc d’enfrontar-se als suposats causants d’aquests ho fan patir a la majoria del seus conciutadans.

Aquest daltabaix ens ha deixat palès, un cop més, que si els aeroports dels territoris peninsulars són uns instruments importantíssims per la mobilitat dels seus ciutadans i ciutadanes, per les nostres illes i també per les Canàries ho són molt més. A les Illes només tenim el vaixell i l’avió pels nostres desplaçaments.

Unes dates abans d’aquests greus esdeveniments, el Govern de ZP va fer pública una altra tongada de mesures contra la crisi i una vegada més el gruix d’aquestes anaven contra la majoria de ciutadans i ciutadanes víctimes d’aquesta crisi, com els aturats de llarga durada, enlloc dels causants de la mateixa i donava una passa més en l’aplicació de mesures antisocials. Dins aquestes mesures hi havia també la privatització dels principals aeroports de l’Estat, per fer caixa....deien.

Moltes opinions de responsables polítics s’han sentint aquests dies però vull destacar especialment les del nostre President del Govern i Secretari General del PSIB quan deia que unes illes no poden estar subjectes a les mateixes condicions que el territori peninsular i que nosaltres necessitàvem la transferència dels aeroports a la Comunitat Autònoma. Arguments molt similars feia servir el President d’UM, el Sr. Melià.

No és que tingui res a dir d’aquestes posicions però tanta cridòria m’ha fet mal a les orelles i no he pogut resistir la temptació d’escriure aquetes breus reflexions per què, un cop més és demostra que la memòria col·lectiva es molt curta.

Dins l’any 2006, el nostre Parlament debatia una reforma en profunditat de l’Estatut d’Autonomia, qualificat por molts com a de tercera divisió. A mi em va tocar l’immens honor d’ésser membre de la ponència que duia endavant aquest debat, com a portaveu parlamentari d’EU – Els Verds i record molt bé que quan arribà l’hora de definir les competències exclusives de la nostra Comunitat tant sols jo mateix i el ponent en representació del PSM, el company Eduard Riudavets defensarem que els aeroports illencs havien d’ésser competència de les Illes. Ni lògicament el PP, ni el PSOE, ni tant sols UM defensaren aquesta qüestió en cap moment.

Al diari de sessions del Parlament podran trobar la meva intervenció defensant aquesta i altres competències exclusives, com per exemple la inspecció de treball. L’argument que emprava i que continuo emprant es basa en dues qüestions que considero vitals.

Els aeroports a un territori discontinu i insular són instruments estratègics per la defensa dels interessos de la ciutadania d’aquests territoris i haurien de gaudir del qualificatiu de servei públic, sense cap mena de dubte. Però a més, tant al nostre País com a les Canàries s’hi junta un argument de tant o més pes que aquest i és el nostre model econòmic. Per una economia que està basada, en un altíssim percentatge amb els serveis i molt especialment amb el turisme, els seus aeroports es converteixen amb un instrument estratègics, sense el control del qual és molt difícil pilotar la nostra economia.

Si no hi havia exemples clars, els darrers esdeveniments han deixat al nostre Govern com a simple espectador d’allò que estava passant, a l’espera de les decisions que prenia Madrid, com tantes vegades. Que hagués passat si la situació a les Illes hagués estat molt més greu que a la resta de l’Estat?. S’haguessin pres les mateixes mesures?.

Però hi ha un altre exemple que posa els pèls de punta. S’imaginen vostès si l’any 2000 haguéssim tingut competències sobre els aeroports que hagués passat amb l’ecotaxa? S’imaginen quan de doblers haurien entrat a la nostra Comunitat en deu anys? S’imaginen les polítiques socials, culturals, esportives, etc.. que haguéssim pogut implementar amb aquests doblers que no hem tingut per què AENA i el Govern de Madrid no ho va voler?

No som, en absolut contrari a la cogestió dels aeroports, és a dir a deixar participar a la iniciativa privada en la seva gestió i molt manco a la participació de la Càmera de Comerç i altres institucions, però fins i tot la decisió sobre qui ha de participar en la gestió dels nostres aeroports l’hem de prendre des d’aquí. Sense la gestió dels aeroports en mans de la nostra administració autonòmica es molt difícil, sinó impossible pretendre pilotar el nostre model econòmic i molt manco introduir els necessaris canvis que hi calen falta.

Miquel Rosselló Membre de la Executiva d’INICIATIVAVERDS