Crisi de solidaritat per Carles Gonyalons

Article aparegut a la revista GADESO. Carles Gonyalons coordinador de l’Espai de Solidaritat Internacional d’INICIATIVAVERDS

Quan parlem de la crisi ens solem referir a la situació actual que es viu al món occidental, a les seves causes i a les seves conseqüències. Però si intentem tenir una visió global i mirem enrere per valorar no només els darrers anys sinó les darreres dècades, podem veure que estam davant d’una crisi sistèmica de la globalització neoliberal que s’allarga en el temps. Aquesta crisi és una crisi moral d’una societat que ha fet seus els valors capitalistes. És doncs, en essència, una crisi de solidaritat.

Mirem on mirem trobarem exemples d’aquesta crisi moral, tot i que alguns són especialment significatius. No fa gaire vaig assistir a una conferència d’Arcadi Oliveres en què explicava que si un extraterrestre ens visités i ens demanés informació sobre la terra li hauríem d’explicar, entre altres coses, que vivim en un planeta on cada dia moren de fam 80.000 persones! Seguint amb aquest exemple també li podríem explicar com, en els darrers anys, uns pocs han fet negoci provocant que molts altres es morin de gana a través de l’especulació amb els preus dels aliments bàsics o que els doblers es poden moure lliurament pel nostre món, però les persones no. En definitiva, no ens quedaria més remei que donar aquesta imatge del planeta Terra, un lloc on els doblers estan per damunt de les persones i on el Mercat està per damunt de l’Estat. Es aquest el món que volem?

En els darrers temps, sovint he tingut una conversació amb un guió molt similar. Estic parlant amb algú sobre la situació dels països empobrits i la persona en qüestió em respon, mig indignat, que “en la situació actual no podem seguir ajudant aquesta gent, que ja en tenim prou amb la que ens està caient aquí”, o alguna cosa per l’estil. En la meva opinió hi ha arguments prou sòlids per rebatre afirmacions com aquesta.

En primer lloc, hem de tenir en compte l’explotació dels països del sud per part dels països del nord, és a dir, que el que és dóna amb una mà es lleva amb l’altra. A més, cal ressenyar que es lleva molt més del que es dóna. Un exemple molt clar ho trobem en el fet que l’evasió fiscal de les multinacionals costa als països en desenvolupament més de 160.000 milions de dòlars cada any, una xifra que supera àmpliament el pressupost global destinat a Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). (Veure INSPIRACTION (2011) “Un sistema fiscal transparente para luchar contra la pobreza”)

En segon lloc, tot i que la situació del nostre entorn és cada cop més dura, estan succeint coses inimaginables fa uns quants d’anys i l’estat del benestar esdevé més feble per moments; aquesta situació encara no es comparable amb la situació d’extrema pobresa i fam que pateixen molts països del sud, que al mateix temps és l’origen d’altres problemes com els conflictes armats, el narcotràfic, les migracions forçades, el terrorisme,...

A vegades sembla com si estiguéssim en una competició entre la pobresa d’aquí i la pobresa d’allà, quan en realitat la lluita contra la pobresa local i global és la mateixa lluita. Hauríem de posar el nostre punt de mira, per exemple, sobre el sector financer o sobre polítics que no han regulat aquest sector com a responsables de l’actual crisi econòmica, no sobre altres éssers humans que estan en una situació de gran vulnerabilitat.

Per un altre costat i deixant de banda les qüestions morals -que haurien de ser les prioritàries-, la solidaritat també és la resposta més intel·ligent als nostres propis interessos. Durant molt de temps, davant la desigualtat i la injustícia a nivell global, hem decidit mirar cap a un altre costat perquè, al cap i a la fi, no ens afectava directament. En l’actualitat veiem com aquests problemes, que no fa gaire ens semblàvem tan llunyans, formen part de la nostra realitat més propera d’una manera evident i decidim sortir al carrer per reclamar els nostres drets. Aquesta reacció es legítima i necessària, sobretot si tenim en compte que aquests no són canvis conjunturals, com ens volen fer creure, sinó que són canvis estructurals que han vingut per quedar-se. Però segurament hauríem d’haver sortit al carrer fa molt de temps; hauríem d’haver previst, en suma, que aquesta injustícia a nivell global, tard o d’hora, esdevindria també injustícia a nivell local. Pareix evident que en aquest món globalitzat tot està interrelacionat i que el Mercat és com un llop que mai perd la gana, això ho hauríem de tenir en compte en tot moment. En aquest sentit cal destacar l’exemple del deute extern. Abans semblava un problema llunyà d’alguns països del sud que havien de fer retallades importants en educació, sanitat, serveis socials,... per pagar un deute excessiu i il·legítim. Ara es reprodueix una situació molt similar a diversos països d’Europa, és a dir, la història es repeteix.

Pel que fa a la solidaritat a les nostres illes, la situació és més que preocupant. La reivindicació històrica de destinar com a mínim el 0’7 % del pressupost total a l’AOD és cada cop un horitzó més llunya . Recentment la Coordinadora d’ONGD de les Illes Balears ha presentat un estudi sobre l’efecte de la crisi sobre el teixit associatiu en el qual podem observar com els impagaments i les retallades estan afectant greument les ONG i els seus beneficiaris (CONGDIB 2011).

Segons aquest estudi s’han perdut 87 llocs de feina a les Balears i 300 a les contraparts dels països del Sud, i s’han vist afectades 408.250 persones beneficiàries als països empobrits i 30.340 a les Illes Balears. Cal ressenyar que aquestes dades possiblement quedin curtes, atès que l’estudi es va fer únicament sobre el 60% de les organitzacions que conformen l’anomenada “Plataforma per a la Recuperació de la Iniciativa Ciutadana”.

D’ altra banda, l’actual Govern de les Illes Balears està pagant les subvencions de l’any 2011 amb càrrec al pressupost del 2012 i ha eliminat la convocatòria de subvencions de cooperació per a l’any 2012. És a dir, ha convertit una convocatòria anual en bianual. A més a més cal destacar que, segons els anteriors gestors, l’Agència de Cooperació ja havia tramitat l’expedient de pagament de les subvencions, per la qual cosa si no es va pagar a temps cal suposar que va ser per manca de voluntat política.

Vivim temps de resistència, de lluita per la recuperació dels drets i la dignitat perduts. Per aquest motiu, ara més que mai, és el moment de treballar en xarxa per aconseguir un altre món possible. Això només serà possible si lluitem pacíficament per un canvi de sistema, un sistema post-capitalista que hauria de tenir com un dels seus principis bàsics el control i la correcció de les desigualtats. Al mateix temps, per caminar cap a aquest nou sistema, ho hauríem de fer a partir del principi de solidaritat entre les persones i els pobles del món.