Arrel de la web > Informa’t! > Notícies > Mallorca 2015: guanyar o perdre

1 vot

Mallorca 2015: guanyar o perdre

dilluns 13 d'octubre de 2014

David Abril Molts són els debats, rumors i moviments entorn a la possible confluència de les esquerres que volem la ruptura del estatus quo (Podem, EU, MÉS) de cara a les eleccions de 2015. Perquè? Perquè la gent no pot més; perquè fins i tot els votants del PP estan farts de Bauzá i la seva manera de governar; de què faci servir la seva majoria presumida per imposar la seva política i jo diria que fins i tot les seves obsessions. Farts que es negui el diàleg i es doni l´esquena al poble, dia rera dia... Per l´estat permanent i creixent d´indignació, si voleu. Els i les rupturistes, alternatius, o com se´ns vulgui etiquetar, tenim llenguatges comuns, que es reprodueixen i reiteren en proclames, tertúlies i comunicats: confluència, unitat popular, guanyar... Veiem amb interès i admiració experiències com la del Frente Amplio d´Uruguay o la Syriza grega, i altres que encara s´han d´estrenar, com Guanyem Barcelona. Totes elles, emperò, són fruit de llargs processos de treball, des de la base, i això sovint s´oblida.

Una mica com venim fent a Mallorca, des de fa uns any, alguns que intentam convertir totes aquestes paraules fàcilment pronunciables (unitat, confluència, horitzontalitat) en realitats i MÉS, malgrat no tenir una gran projecció ni estatal ni televisiva (que per al cas, és el mateix), és el resultat d´un procés, encara obert i en construcció, dels qui hem estat capaços de conjugar velles aspiracions i famílies polítiques amb l´exigència ciutadana d´apertura total dels partits; de noves formes de fer i de plantejar la política; d´elegir les persones que ens han de representar i de no perdre aqueixa voluntat de construcció permanent, més enllà d´una contesa electoral com la que haurem d´encarar l´any vinent.

L´oportunitat és única, i és cert: podem desbancar el PP, i de pas el bipartidisme, i crear una nova correlació de forces que posi les institucions al servei del poble. El PP n´és ben conscient, i als seus documents d´anàlisi, com hem pogut veure aquests dies, ja parlen de la necessitat de "meter el miedo en el cuerpo" al personal, davant la possibilitat que hi hagi governs "radicals".

L´error, al meu parer, és condicionar aquesta possibilitat (gairebé una certesa, si repassam les tendències recollides gairebé a totes les enquestes) a un gran acord preelectoral. Perquè les esquerres, malgrat la inexistència d´acords previs, i malgrat el PP es posi les piles en el darrer moment, guanyaran per primera vegada en la història. Fins ara, quan perdia el PP no vol dir que guanyassin les esquerres: el primer Pacte, amb la crisi de l´ecotaxa, posà en evidència la insuficiència del necessari contrapès que han de representar les institucions davant els vicis del mercat. Del segon, amb una UM engreixada en poder i representació a l´època del saqueig del rei Matas, millor ni fer comentaris.

En definitiva: les esquerres, el 2015, guanyaran sí o sí. La qüestió és: bastarà un nombre de vots i escons progressistes superior als conservadors per canviar l´estat de coses? Evidentment, no: de fet, el segon argument que acompanya al de la por, en les consignes del PP, és transmetre la idea de "caos" si governa l´esquerra: tanmateix, no serem capaços de governar. I aquest és un missatge que cal combatre, d´arrel, i des de ja.

Per això els esforços els hauríem de centrar fora de les dinàmiques preelectorals de partit o de partits, encara que les vestim d´operació gloriosa i guanyadora: amb allò que hem de coincidir és en la necessitat, la possibilitat (i la proposta, que jo assumesc) de governs de canvi no subordinats al PSOE... Amb tota l´estimació cap als companys de la família socialdemòcrata: ens hem cansat de ser els germans petits, i crec que no som els únics. El canvi com a lema està molt bé, però Son Espases és una metàfora de què els canvis es poden quedar sols amb això: amb un eslogan.

I perquè el 2015 els resultats que s´albiren són esperançadors. Però ho seran encara més en la mesura en què siguem capaços de concretar com gestionarem aquest resultat, sobretot les forces de la ruptura, i si compartim tots l´objectiu: conformar una nova majoria de canvi, no subordinada ni al PSOE, ni als poders fàctics, a les nostres illes. Una altra cosa serà si qui fins ara ha estat el germà gran voldrà fer part d´aquest nou escenari. I òbviament si també voldrà fer part d´això qui encara s´ha de definir en molts aspectes, i esper ben sincerament que sí. Però aquest és el nostre punt de partida: definim-nos, i després marquem les fites i la manera d´aconseguir-les, entre totes i tots.

La qüestió és senzilla: si guanyen les esquerres i no hi ha un govern capaç de dur endavant propostes concretes, que acabin amb la immoralitat de viure a una terra on mentre batem rècords de turistes ens superam alhora en atur, pobresa i precarietat, haurem perdut. Però sobretot haurà perdut la ciutadania, i la desil·lusió serà molt pitjor que un altre Son Espases.

També et podria interessar: