Arrel de la web > Informa’t! > Notícies > La supressió del ministeri d´Igualtat, un retrocés inexplicable

La supressió del ministeri d´Igualtat, un retrocés inexplicable

dijous 21 d'octubre de 2010

Acabam de conèixer la decisió del president del Govern de l´Estat de suprimir el ministeri d´Igualtat, creat l´any 2008; una decisió que suposa un retrocés en el llarg camí cap a la igualtat de dones i homes al nostre país.

El ministeri ha aconseguit la unificació administrativa de recursos cap a l´aplicació de la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes de l´any 2007, i la coordinació de recursos de la Llei 1/2004, de protecció de les víctimes de violència de gènere, fins a aquell moment dispersos entre distints ministeris. També ha significat un impuls de les polítiques d´igualtat i prevenció de la violència, que reclamaven amplis sectors de la societat i, majoritàriament, les dones conscients de la situació de desigualtat que es transmet des de posicions ideològiques patriarcals i androcèntriques.

Aquests mesos havíem assistit a la supressió de diversos organismes d´igualtat: el primer del Govern del PSOE de Castella-la Mancha, després els del PP de Múrcia i Galícia. Els avisos han fet realitat allò que intuíem i ara el Govern estatal fa una passa més.

El balanç de la feina feta per aquest ministeri l´hem de valorar com a positiu: la nova llei de supressió voluntària de l´embaràs, amb un debat previ d´una comissió d´experts multidisciplinària; la coordinació del Pla Estatal contra el Tràfic de Persones amb Finalitat Sexual; la bona feina del delegat contra la violència de gènere; la secretaria d´Igualtat, que coordinava les polítiques d´ocupació i promoció de la no-discriminació de minories ètniques, etc. Els sis mesos de presidència de torn de la Unió Europea durant aquest any han mostrat un impuls cap a les polítiques d´igualtat, amb la discussió d´una euroordre de protecció per a dones víctimes de violència masclista –encara pendent– o la trobada a Cadis sobre polítiques d´igualtat als quinze anys de la Declaració de Beijing, per posar només alguns exemples.

Només reclamaven aquesta supressió els sectors més dretans, com ara la presidenta de la comunitat de Madrid, qui sempre que podia en feia befa, o els portaveus dels mitjans més ultracatòlics i conservadors. Els atacs quasi quotidians des d´aquests sectors mostraven la pitjor cara del masclisme, amb actituds fins i tot grolleres cap a les polítiques d´igualtat que personalitzaven massa sovint en la ministra, Bibiana Aido.

La cessió a aquestes pressions per part del president, el senyor Rodríguez Zapatero, no es pot entendre des d´una posició d´esquerres i progressista; una cessió que s´entén menys si tenim present el panorama conservador de la majoria dels països que conformen la Unió Europea.

Aquesta decisió mostra una vegada més que, en temps difícils, les polítiques d´igualtat són la "maria", les prescindibles. Som moltes les persones, les dones i els homes, que creim fermament en la igualtat, i aquesta convicció fa que tinguem una visió, una mirada, diferent: una perspectiva de gènere en totes les accions polítiques, des de l´educació fins a l´urbanisme, la cultura, l´economia, els pressuposts, els usos del temps, el llenguatge i un llarg etcètera, que necessiten instruments per fer-se efectives; eines imprescindibles com ara la legislació.

En aquest sentit, actualment el nostre Parlament debat la futura llei d´igualtat autonòmica, que advoca clarament per mantenir l´Institut Balear de la Dona i els organismes d´igualtat insulars, així com destinar recursos públics per facilitar la vertadera igualtat de dones i homes en la nostra societat. El llarg camí cap a aquesta igualtat ha tingut avenços i retrocessos en la història; confiam que aquesta passa enrere motivi futures passes endavant que facin possible la igualtat real imprescindible per a una societat més justa, més solidària.

També et podria interessar: