Arrel de la web > Informa’t! > Notícies > Fumata Blanca

Fumata Blanca

diumenge 24 de febrer de 2013

Per Miquel Rosselló, President de l’Ateneu Pere Mascaró
Article publicat al dBalears.cat el diumenge 24 de febrer 2013

En pocs dies, al Vaticà se celebrarà un esdeveniment molt important pel futur de la humanitat. Els cardenals de l’Església Catòlica triaran un nou Papa. Creure que aquest fet serà molt rellevant pels catòlics però no per la resta dels humans seria oblidar el pes decisiu que té encara l’Església Catòlica entre milions de persones, governs, poders econòmics, etc... del món.

Bastaria passar revista a alguns fets històrics del segle passat per concloure que és obvi el pes que té aquesta institució religiosa en l’avenir de la societat. Facem, doncs, un exercici d’imaginació.

Què hagués passat a l’Espanya del 18 de juliol del 1936 si l’Episcopat Espanyol i el propi Vaticà hagués condemnat el cop d’estat feixista del General Franco, en lloc de donar-li tot el seu suport?

Algú es pot imaginar què hagués suposat per la lluita antifranquista de les darreres dècades de la dictadura si en comptes de tenir una Església filla del Concili Vaticà II, hagués estat com la dels anys quaranta?

Era el mateix tenir una Conferència Episcopal presidida per Monsenyor Tarancón i amb un bisbe d’extrema dreta, Guerra Campos, que amb tots els bisbes franquistes i una petita minoria progressista?.

Algú pensa que no fou decisiu pel canvi democràtic que va viure l’Estat Espanyol una Església que majoritàriament es va enfrontar a la Dictadura, que deixà locals i tots tipus d’eines a l’oposició democràtica per la seva lluita, que les seves organitzacions seglars (HOAC, AC, JOC, etc..) s’implicaren en la lluita democràtica?. A la nostra Illa és difícil comprendre la important xarxa social d’origen cristià sense tenir present els anys de bisbat de Don Teodor Úbeda.

Però també podem botar a altres indrets del món. Hagués estat igual per a la revolució sandinista de finals dels 70 i principis dels 80 del segle passat que en comptes de tenir personatges com Ernesto Cardenal, haguessin destacat dins l’Església Nicaragüenca personatges de l’Opus Dei o de Legionarios de Cristo. O vos imagineu si els camperols de determinades zones del Brasil en comptes de tenir de bisbe a Pere Casaldàliga, haguessin tingut a Rouco Varela?.

Doncs bé, que l’Església Catòlica continuï transmetent a milers i milers de consciències la subordinació a les més ràncies tradicions i als poders establerts no és el mateix que obri portes i finestres a noves concepcions, encara que només sigui un poc.

És per això que un ateu com jo, que no creu en miracles, desitgi en tot el seu cor que el proper conclave en faci un de miracle i triï un Papa progressista.

També et podria interessar: