Arrel de la web > Informa’t! > Notícies > Fina Santiago i David Abril reivindiquen davant el Banc d’Espanya mesures (...)

Fina Santiago i David Abril reivindiquen davant el Banc d’Espanya mesures per una democràcia participativa

dimecres 22 de juny de 2011

La diputada autonòmica Fina Santiago i el coordinador d’INICIATIVAVERDS, David Abril, han celebrat avui matí una roda de premsa davant la seu del Banc d’Espanya a Palma amb l’objectiu de reivindicar una democràcia participativa enfront d’una dinàmica en la qual sembla que són més importants els “mercats” que les persones. De fet, el governador del Banc d’Espanya, el Sr. Ordóñez, és un exemple clar de com qui hauria de ser un servidor públic es dedica constantment a atacar les CCAA i les persones, exigint rebaixes salarials a la gent treballadora, desregulació i minva del dèficit mitjançant els retalls en els serveis públics.

Per a IniciativaVerds, l’actitud de Bauzà i el PP davant els indignats no és cap gest positiu, sinó un insult davant les demandes de canvi i de democràcia real, quan responen que “el canvi són ells”. En la nostra opinió, els partits d’esquerres no podem mirar cap a un altre costat davant el que està passant.

Fina Santiago ha afirmat que “calen reformes profundes del sistema polític i econòmic per evitar que decisions importants, amb l’excusa de la crisi es prenguin de manera unilateral, sense consultar la ciutadania, i per això des d’IniciativaVerds proposem dur endavant diferents iniciatives institucionals per aconseguir que la ciutadania pugui impulsar referèndums vinculants perquè puguin decidir "quotidianament" sobre les polítiques.

És a dir, que les retallades, privatitzacions, els regals fiscals als rics i altres mesures unilaterals i que tenen un impacte directe en la qualitat de vida de ciutadans i ciutadanes siguin ratificats o revocats per la ciutadania, seguint l’exemple d’Itàlia que aquests dies ha decidit (i rebutjat) en referèndum qüestions tan importants com l’energia nuclear o la privatització de l’aigua.

Propostes, en definitiva, com la recollida de signatures i altres suports que facilitin la intervenció de la gent en les qüestions públiques i que els afecten”. Segons Santiago, “el PP no pot anar de demòcrata i postergar, amb l’excusa de la crisi, l’aprovació de la Carta de Drets Socials contemplada al nostre Estatut d’Autonomia, ja que la democràcia es basa en participació, però també en drets socials”.

En general, es tracta de propostes que des d’INICIATIVAVERDS durem a les diferents institucions, en coordinació amb els nostres socis de coalició, així com a les Cort espanyoles i el Parlament europeu amb ICV.

Per altra banda, David Abril ha afirmat que “un dels principals problemes que ha posat en evidència el moviment 15-M és la manca de credibilitat dels polítics, per la diferència que hi ha entre allò que es diu i allò que es fa. Per això, des d’IniciativaVerds estem treballant en la confecció d’un reglament de participació molt obert en el disseny del qual volem que hi participi gent no adscrita a l’organització i del qual destaquem els següents punts:

− en matèria d’informació i transparència, i els nostres càrrecs públics faran un retorn permanent tant a l’organització com als electors sobre la feina feta, recollint iniciatives socials per dur a les institucions. També es faran públics els comptes del partit via web, el mateix que demanem per a les institucions.

− En matèria de presa de decisions, es practicaran tots els mecanismes disponibles (participació via web, referèndums, consultes, assemblees obertes) davant el posicionament o la resolució davant temes importants.

− Hi haurà un bloc específic sobre la relació amb els moviments socials i la ciutadania, de manera que l’estructura o xarxa del partit es modifiqui tot el que faci falta per assegurar no sols la transparència i la democràcia, sinó la canalització de propostes i demandes ciutadanes.

En definitiva, segons Abril “el missatge que volem donar des d’INICIATIVAVERDS és aquest: que no volem mirar cap a un altre costat, i prenem nota del 15-M, del 19-J i d’allò que la gent està reclamant als carrers, recollir les propostes i actuar en conseqüència. No acceptem el dilema de què o estàs al carrer o a les institucions, ens definim com un partit en moviment, de naturalesa assembleària, i donem a les institucions la importància que es mereixen. Al cap i a la fi, són lleis i reformes normatives, per molt dràstiques que siguin, les que faran possibles molts dels canvis que es demanen i que compartim”.

Documents adjunts

2 propostes

  • Sobre la crisi econòmica.

    Independentment del debat sobre quin model econòmic és preferible, allò cert és que els executius de les multinacionals, financeres i no financeres, que s’autoadjudicaven, i s’autoadjudiquen, unes pagues astronòmiques en virtut de la seva “supercompetència” eren, i són, uns incompetents que ens han duit fins a l’actual crisi econòmica.

    L’afirmació del paràgraf precedent només seria falsa si és que fossin ells uns gàngsters que ens hi han conduït per treure’n, ells, un benefici. Si és lo primer haurien de tornar tot lo que han cobrat en base a una excel·lència inexistent. Si és lo segon han d’anar a la presó.

    Exigim la posada en marxa d’una investigació de les empreses financeres, i de les que s’hi relacionen directament, per poder aclarir fins a quin punt els seus dirigents són uns incompetents i fins a quin punt són uns delinqüents, i aplicar-los les sancions que corresponguin. Això s’hauria de fer ja, no cal esperar gens.

    També exigim que els polítics que durant aquests darrers 20 anys han autoritzat les desregulacions que han permès els desastres financers que s’hi han esdevingut
    Expliquin per què ho varen fer i que rebin la pena de presó corresponent, o el títol honorífic d’inútils totals, segons correspongui.

    Exigim que la banca que ha hagut de ser ajudada per les institucions públiques sigui socialitzada; que es faci una campanya d’explicar a la gent que els fiava els seus estalvis, i als qui en rebien crèdits més alts del que es podien esperar, com els enganaven i per què ho feien.

    Exigim que:

    1.- Un cop s’ha vist que allò que sense la intervenció de l’estat hauria quebrat són els plans privats de pensions i no les pensions públiques, es deixin de fomentar i d’afavorir els plans privats de pensions i es posin totes les messions pel reforçament del sistema públic de pensions. Les empreses financeres que no es vegin amb coratge de tirar endavant amb aquestes mesures sobre la taula, que ho comuniquin oportunament, per establir un procediment de conversió en empreses de propietat pública. Que es legislin sancions penals molt dures contra qualsevol jugada que sigui empresa en base a la possibilitat de treure profit especulatiu de les mesures abans esmentades.

    2.- Que s’estableixi la Taxa Tobin, i exigir reciprocitat per mantenir relacions comercials internacionals.

    3.- Que es perdoni el deute internacional dels països subdesenvolupats, deute que, sovint, vé d’unes ajudes teòriques al desenvolupament, que han consistit, bàsicament, en l’enviament d’armes per alleugerir els stocs occidentals, i/o per afavorir els governs corruptes dels països receptors. Que s’estranguli del tot el tràfec d’armes. Que es trenquin les relacions comercials i diplomàtiques amb els països que no respectin un mínim de drets socials i laborals que hauríem d’establir.

    4.- Que es prohibeixi l’agricultura transgènica que, independentment dels efectes que pugui tenir sobre la salut dels consumidors i sobre la mutació dels microbis davant unes proteïnes abans inexistents dins la natura, arruïna l’autonomia dels pagesos i els obliga a una dependència total de les multinacionals del sector, dependència que és greu en els països occidentals i gairebé diabòlica en els subdesenvolupats.

    5.- Que es faci una aposta total i decidida per la progressiva reconversió de tota l’agricultura del planeta en agricultura ecològica. Que deixin de subvencionar-se els adobs químics i els productes fitosanitaris de les multinacionals farmacèutiques i la inversió es faci en promoure els mètodes naturals de producció ecològic i de lluita contra les plagues i les malalties de les plantes. (Hi ha mètodes, com el de les “Parades en crestall”, del mallorquí Gaspar Caballero de Segovia Sanchez, i suposam que molts d’altres, que tenen ben demostrada la seva eficàcia molt per damunt qualssevol altre sistema de cultiu)

    6.- Que es posin totes les messions per una economia sostenible, on les mesures d’optimització dels recursos, l’estalvi, la reutilització, el reciclatge, les energies alternatives, la investigació de nous materials a partir de materials abundants a la natura, i la inversió en investigació en general, permetin fogir del camí sense retorn, i sense futur, al que està abocada l’actual societat de consum.

    7.- La globalització neoliberal, fàbrica de misèria, era el títol d’un treball adreçat als escolars, que es va fer fa una dotzena d’anys; llavors hi hagué qui ho criticà però la història ha donat la raó als seus autors. No és la neoliberal la única globalització possible i, donant per suposat que calen estudis més a fons en molts d’aspectes per establir com hauria de ser, exigim ja que es globalitzin, a l’alça, els drets socials i laborals dels treballadors, mentre es van reduint els drets dels grans capitals i dels alts executius de les companyies que els manegen.

    8.- Que es declari com a altament immoral l’expoli dels recursos de l’anomenat tercer món per afavorir la tudadissa, a llarg termini inviable, que se’n fa als països occidentals. Que s’estableixi un sistema dur de sancions als empresaris i polítics que participin en aquests fets. Que mantenir relacions comercials o polítiques amb un governant sanguinari sigui un delicte castigat amb les més altes penes i que la suposada conveniència econòmica no en sigui un atenuant.

    9.- Que es compleixi allò de l’estat social de dret i que, per tant, es tengui en compte que la propietat ha d’acomplir una finalitat social i que el primer objectiu del sistema de convivència que ens hem otorgat, i per tant del sistema econòmic que el regula, és el benestar de les persones, que això certament obliga a cada persona i no només als poders públics, però que els poders públic ho han d’afavorir, especialment en temps de crisi, oferint sistemes públics de treball quan faci falta i finançant-los amb un augment del sistema impositiu, quan faci falta, sistema impositiu que, en qualsevol cas, deixi d’afavorir les grans fortunes

    Comentar aquesta proposta

  • Sobre energia nuclear

    Fukushima és pitjor que Txérnobyl, i ho amaguen i menteixen.
    Deien que lo de les centrals del Japó demostrava que les nuclears eren segures, mentien.
    Allò segur és que aquestes centrals generen uns residus que fins passats 24.000 anys no hauran perdut la meitat de sa perillositat, o sia, allò segur és que prest o tard, durant 24.000 anys tendran fuites, accidents, atemptats, o qualsevol altre succés que provocarà que escampin sa contaminació.
    De Fukushima, que ja han admès que entre els materials radioactius i tòxics que emet hi figura l’estronci, ens n’arriba contaminació, contínuament, a Mallorca, i som a 20.000 quilometres de distància, i continuarà arribant, com a mínim, durant un any més, temps que calculen que hauran de mester per aturar les emissions contaminants. Txérnobyl no arribà a més de 4.000 quilometres.
    Dins el radi de 30 quilometres de la central de Fukushima ja hi han començat a néixer rates sense orelles i altres animals deformes.
    Si s’afegeix, als costos que es contabilitzen, lo que costa el desmantellament de les centrals i guardar amb garanties els residus durant 24.000 anys, i a més hi sumam la ruïna d’Ucraïna provocada per Txérnobyl, i la del Japó, que provocarà Fukushima, i valoram els cosrtos que suposen les malalties que provoquen i les malformacions que ja produeixen, i que necessàriament aniran en augment, no ha existit mai cap energia tan cara. Les alternatives són molt més barates i no posen en perill el futur de la humanitat ni el del planeta.
    Si les energies solar,eòlica, mareomotriu, de biogàs, etc., no els resulten rendibles en grans unitats de producció, que facin la producció de manera descentralitzada, i si això no convé a les multinacionals, que quebrin les multinacionals i que es faci a base d’empreses petites, les conveniències de control de la producció de les gransempreses i dels grans partits no poden passar davant la conveniència de les persones.

    Exigim:

    1.- El tancament immediat, arreu del món, de les centrals nuclears ja amortitzades, i especialment aquelles que ens són més properes, com Cofrents i Garoña, i un calendari de tancament de la resta de les centrals nuclears que, simultanejant amb la implantació decidida dels mitjans alternatius d’estalvi i de producció no contaminant, permeti no deixar-ne cap en funcionament a partir de l’any 2020.

    2.- Que s’investigui qui són els tècnics que han mentit durant el debat sobre l’energia nuclear i per què ha mentit. Els qui hagin mentit que siguin sancionats penalment i els qui han anat enganats que siguin desposseïts de la seva capacitació acadèmica, per inútils.

    3.- El trencament de relacions comercials i diplomàtiques amb tots aquells estats que, en un termini màxim de cinc anys, no hagin emprès mesures semblants a les que acabam de reclamar.

    Comentar aquesta proposta