Arrel de la web > Accions amb Iniciativa > Iniciativa al Carrer > 29 de setembre, vaga general necessària

29 de setembre, vaga general necessària

dijous 9 de setembre de 2010

29 de setembre, vaga general. Jo hi vaig!

Probablement la tasca més urgent de l’esquerra és, avui per avui, contribuir a l’èxit de la vaga general convocada pels sindicats per al proper 29 de setembre en contra de la reforma laboral i les retallades socials impulsades pel Govern d’Espanya. Els sindicats tenen tantes raons per convocar aquesta mobilització com dificultats per organitzar-la i assegurar-ne un seguiment massiu. Els poderosos, amb tots els seus mitjans mediàtics i coercitius, han posat en marxa un potent piquet antivaga al qual, malauradament, s’ha afegit el PSOE. El nostre repte és ajuntar més voluntats, ser més i exercir massivament el dret democràtic de fer vaga. L’èxit de la mobilització del 29 de setembre també té dificultats objectives: la precarietat laboral i l’atur són massius, el sindicalisme és quasi bé inexistent a les microempreses, i tenir un sou de mileurista ha esdevingut un luxe per moltíssima gent. El nostre repte és, també, impulsar la rebel·lia democràtica en contra d’aquestes xacres del capitalisme realment existent.

Per nosaltres la vaga general té tres objectius:
- En primer lloc, combatre la pèrdua de drets laborals que suposa la reforma laboral imposada pel Govern de ZP. Abaratir, subvencionar i facilitar l’acomiadament; privatitzar i mercantilitzar els serveis d’ocupació; debilitar la negociació col·lectiva; o no apostar per la contractació estable és, a més d’un camí equivocat, d’un cinisme cruel: es castiga les víctimes i alhora es premia els causants de la crisi.
- En segon lloc, denunciar la deriva injusta i ineficaç de la política econòmica de Zapatero, que, de moment, només ha imposat sacrificis a qui no ha provocat la crisi i que són el més febles. Cap mania per aplicar els retalls en politiques socials, en sous de les persones al servei de les administracions públiques, als pensionistes... on són les apujades d’impostos al rics i poderosos?
- I el tercer objectiu és defensar els sindicats, perquè no debades estan rebent tot tipus d’atacs. L’esquerra política ho tenim clar: només des de la lluita col·lectiva podem aconseguir una sortida solidària a la crisi i avançar en més i millor igualtat i cohesió social. Per això els sindicats són insubstituïbles!

La vaga general té, també, tres dimensions:
- Una és la dimensió europea, ja que la vaga general s’emmarca en una jornada de mobilització europea; en aquest sentit cal recordar que la Comissió Europea ha tornat a insistir en la reforma de la Directiva del temps de treball amb la intenció de possibilitar jornades laborals superiors a les 48 hores setmanals, i també que la inspiració de la reforma regressiva del sistema de pensions públiques prové fonamentalment de Brussel·les. Per tant, el 29 de setembre és un dia de lluita per una Europa més social i menys claudicant als dictats del capital financer.
- Té, òbviament, una dimensió espanyola perquè a l’Estat espanyol és possible una altra política econòmica, mediambiental i social que, a més de garantir una sortida solidària de la crisi, signifiqui avançar cap a un model de desenvolupament ecològicament i econòmicament sostenible i socialment més just. Per això l’esquerra política i social ha de sortir al carrer.
- També té –i convé no oblidar-ho‑ una dimensió balear. Les singularitats del mercat laboral de les Illes Balears han estat obviades en aquesta reforma laboral de manera escandalosa. En aquest context hom pot albirar que els nostres dèficits laborals mesurats en precarietat, estacionalitat, desigualtat i baixes cobertures socials s’agreujaran. Per tant, i si no volem que la inserció de les Illes Balears a l’economia globalitzada tingui uns costos socials excessius, la vaga del 29 de setembre ha de ser un èxit de participació.

Hi ha, idò, suficients raons que justifiquen que la vaga general hagi esdevingut la prioritat política per l’esquerra per als propers dies. Per tal que la vaga sigui massiva ens hem de comprometre a treballar colze a colze amb els sindicats.

Articles relacionats:
- La reforma laboral de ZP i la realitat laboral de les Balears (per David Abril)
- La causa d’acomiadament, un atac sense precedents contra treballadors i treballadores
- Corbacho fuig del Ministeri de Treball i se’n duu la seva política neoconservadora a Catalunya
- Continua la ronda de reunions cap a la vaga del 29-s: avui, UGT
- Comissari europeu d’economia defensa la reforma laboral i cau en contradicció
- Els serveis mínims proposats pels sindicats escandalitzen el sector turístic

Enllaços externs:
- CCOO
- CGT
- UGT
- STEI-i