INICIATIVAVERDS

MÉS demana la dimissió del director insular d'Emergències pel cas de la dona accidentada de Sóller

Comunicació — 2013-06-19T16:57:52Z

Joan Font, portaveu de MÉS per Mallorca al Consell, demana la dimissió immediata del director insular d'Emergències per la gestió nefasta del rescat d'una veïnada de Sóller. La coalició critica amb duresa la decisió de no mobilitzar el grup caní dels Bombers de Mallorca durant dos dies, i afirma que el rescat hauria pogut acabar de forma tràgica.

Segons la informació que ha transcendit, no es va mobilitzar aquest equip especialitzat per no haver de pagar hores extres, fet que ha estat durament criticat pel conseller de la coalició MÉS. “No pot ser que es vulguin estalviar uns euros a costa de la vida i la salut de la gent. Ni és eficaç, ni és eficient, ni és ètic”, ha recalcat.

Font ha recordat que per no mobilitzar l'equip caní es van usar 40 persones i un helicòpter durant dos dies sense resultat, mentre que al tercer dia, quan es va incorporar l'equip caní, aquest va trobar la dona accidentada immediatament. “Quina gestió de recursos humans i materials és aquesta que s'estima més tenir desenes de persones ocupades durant tres dies que mobilitzar un petit equip especialitzat en aquests tipus de rescat?” s'ha preguntat el conseller de MÉS per Mallorca.

“Els serveis bàsics son la darrera de les coses que s'ha de tocar en temps de crisi. Estam veient com la política de la tisora provoca drames humans gravíssims en la sanitat i si continuam així potser haurem de lamentar tragèdies també en l'àmbit de les emergències” ha afirmat Joan Font recordant al mateix temps que l'equip del Consell de Mallorca no està gestionant com cal aquest servei essencial, “basta recordar el tancament en dies alternats de diversos parcs de bombers de l'illa, amb el conseqüent augment del temps de reacció i, per tant, del risc per a les persones i els béns”.

Font recalca la necessitat de definir mecanismes eficaços per les emergències, per exemple establint protocols d'actuació dels diferents grups i un enllaç permanent dins l'estructura organitzativa dels bombers: “la unificació dels serveis d'emergències de Mallorca és més necessària que mai i esperam que el Consell de Mallorca actuï aviat per posar-la en marxa”.

És urgent posar límits a la publicitat agressiva que està invadint l'espai públic a Palma

Comunicació — 2013-06-19T14:03:19Z

El grup municipal MÉS per Palma ha presentat una moció al plenari del mes de juny, que se discutirà demà en comissió, instant a l'Ajuntament a abordar la problemàtica de la publicitat agressiva que darrerament està invadint de manera abusiva els carrers i les façanes del centre històric.

Les pantalles led de gran format, cartelleria i banderoles que tapen o envaeixen el patrimoni cultural i l'espai públic comencen a excedir greument els límits de qualsevol racionalitat i respecte pel patrimoni. “L'Ajuntament no pot quedar passiu davant la invasió d'aquests formats publicitaris, que degraden l'espai públic i el patrimoni cultural i urbà” comenta Antoni Verger, portaveu de MÉS per Palma. Tot això malgrat l'article 288 del PGOU actualment vigent protegeix el centre històric i prohibeix molt d'aquests abusos.

La coalició demana al govern municipal que s'elaborari una normativa que posi límits a aquestes pràctiques publicitàries. “No podem deixar que les façanes històriques de Palma es transformin en suports publicitaris cridaners i de pèssim gust”, denuncia Verger. Cort no ha de perdre de vista que el patrimoni i l'espai públic és de tots i totes les palmesanes i palmesans, no es pot deixar en mans dels interessos privats d'organitzacions o empreses. “S'ha d'aplicar la normativa existent contra aquest abús i, si és necessari, completar-la i millorar-la”, afirma Verger.

A més a més, si Cort vol donar una imatge turística de qualitat, com sovint proclama, ha de posar fre a aquests abusos publicitaris, i protegir i conservar el patrimoni històric i cultural. Si Cort no actua, posa en perill l'atractiu turístic de Palma com a ciutat històrica.

Una problemàtica que MÉS i entitats socials ja denunciaren El mes d'abril MÉS per Palma ja va alertar al Consell de Gerència d'Urbanisme de l'existència de pantalles audiovisuals (leds) de gran format als aparadors de determinats comerços del centre de Palma, i dels perills de la seva proliferació. A falta d'una normativa al respecte, la coalició MÉS demanà una que racionalitzàs i posàs límits a aquest tipus de format publicitari. Fins al moment però, no hi ha cap notícia que la regidoria d'Urbanisme tengui intenció d'abordar aquest problema.

Dia 13 de juny, ARCA i el Col·legi d'Arquitectes denunciaren també els excessos publicitaris al centre. Rètols i cartelleria molt agressius, banderoles, etc. afectant a les façanes d'edificis i altres elements urbans del centre històric, inclús d'edificis catalogats.

MÉS per Palma defensa l'autogestió dels casals de barri

IniciativaVerds de Palma — 2013-06-19T07:32:44Z

La coalició ecosobiranista a l'Ajuntament de Palma considera que la no incorporació de les principals propostes del grup municipal al nou Reglament de Funcionament dels Casals de Barri és un error perquè aliena la participació ciutadana dels casals de barris.

“Els casals de barri són l'espai associatiu i de socialització de referència per a tots els veïns. Han d'estar oberts a totes les entitats, però sobretot han de promoure i facilitar les activitats pròpies de les associacions de veïns”. En aquest sentit, Antoni Noguera, regidor de MÉS per Palma, afirma que les associacions de veïns han demostrat durant molts anys que la seva tasca com a dinamitzadors de la vida del barri és fonamental. “L'experiència ha demostrat que la fórmula de l'autogestió dels casals per part de les associacions de veïns ha contribuït de forma directa a una major participació veïnal i prevenció de conflictes en cada barri”.

En aquest sentit, Noguera remarca que ara amb el Reglament de Funcionament dels Casals de Barri, el PP torna a excloure a les entitats de veïns de la gestió dels espais ciutadans i rebutja la proposta feta per MÉS per tal que “els casals de barri en cessió d'ús puguin ser atuogestionats per les associacions de veïns que ho desitgin entregant prèviament un projecte de gestió que estigui d'acord amb els objectius ciutadans dels casals de barri”.

També el grup municipal ha presentat una proposta de millora del reglament que ha estat rebutjada. La proposta consisteix en facilitar que “en moments de dificultat per la societat civil organitzada, els casals de barri han de ser el recurs físic i convertir-se en seu social d'entitats ciutadanes i associacions de veïns. Aquest ha de ser un principi fonamental associatiu i ciutadà”.

MÉS per Palma insta a Cort a elaborar el Pla d'Acció per lluitar contra el renou abans del juliol

IniciativaVerds de Palma — 2013-06-19T07:29:30Z

La portaveu adjunta del grup municipal a l'Ajuntament de Palma defensarà en el plenari d'aquest mes de juny una proposició relativa a una de les problemàtiques ciutadanes més denunciades: els renous. Amb l'existència del Mapa de Renous, aprovat l'abril del 2009, ara manca l'eina fonamental que ha de servir per pal·liar els problemes derivats dels renous a Ciutat: el Pla d'Acció i la zonificació per nivells.

“És imprescindible que Cort compleixi amb aquest compromís adquirit en acord plenari i en compliment de la Directiva Euroepa 2002/49 i la llei autonòmica 1/200”. Marisol Fernández alerta que segons preveu la llei autonòmica s'estableix que els Plans d'acció han d'estar aprovats abans del 18 de juliol del 2013.

El Pla d'acció determinarà les eines estratègiques fonamentals per combatre el problema dels renous, i les conseqüències negatives que té damunt la salut de les persones i el medi ambient. “El Pla d'acció per lluitar contra el renou a Palma servirà per determinar les mesures a prendre per tal de disminuir el renou a les zones que superin els nivells establerts i conservar els nivells de renous actuals si la zona està per davall dels assignats”, explica la regidora ecosobiranista.

A més, la zonificació per nivells de renou servirà per establir les àrees acústiques amb diferents nivells atenent amb els usos predominants a cada zona.

MÉS per Palma presenta aquesta proposició per tal que l'equip de govern compleixi amb les exigències establertes a les normatives europees, estatals, autonòmiques, i l'acord plenari aprovat el 28 de juny de 2013, ja que un any després seguim comprovat la seva inacció i per tant actuació irresponsable davant una problemàtica tan important com és la dels renous perquè afecta directament a la salut de les persones.

David Abril i Biel Barceló: "Per una Europa de les persones, per una Europa dels pobles"

Comunicació — 2013-06-18T18:30:00Z

D'aquí a menys d'un any tindran lloc les eleccions al Parlament europeu, en un moment en el qual Europa, com a projecte polític, està molt devaluat davant l'opinió pública. Dècades de funcionament excessivament burocràtic i, sobretot, liderat per una tecnocràcia suposadament objectiva i asèptica, però que ha servit principalment per consolidar un model econòmic neoliberal al continent, han allunyat les institucions de la ciutadania. La Unió Europea és percebuda com una gran maquinària que escapa al control democràtic real dels ciutadans europeus.

D'altra banda, sovint els països membres han apostat més pels seus interessos propis, en clau exclusivament estatal, que per un vertader projecte europeista, que prengui en consideració el be comú i les oportunitats, socials, polítiques, econòmiques i de formació, que representaria un espai europeu cohesionat.

Això s'ha vist especialment agreujat amb la crisi econòmica, que va començar essent exclusivament financera, degut a les males pràctiques dels bancs, però que immediatament va contaminar l'economia real, la productiva, tant per la manca de crèdit disponible com per la mateixa fragilitat d'aquest teixit productiu, anquilosat després de dècades de concentració pràcticament exclusiva en la construcció i el turisme. Una crisi que ha afectat la pròpia salut econòmica dels estats, que s'han endeutat i retallat àmpliament drets essencials com la salut i l'educació per salvar les mateixes entitats financeres que van causar la crisi. Les “receptes” de la Troika (en la qual participen la Comissió Europea i el Banc Central Europeu) no han fet sinó empitjorar la situació de la gent i beneficiar els especuladors.

Davant aquest panorama, les properes eleccions europees seran un moment essencial per reorientar les prioritats de la política a nivell europeu. En primer lloc, cal que siguin l'ocasió per centrar les polítiques en les necessitats reals de les persones, dels seus drets i de les seves condicions de vida. Cal impulsar una renovació econòmica generadora de llocs de feina, que passa necessàriament per una diversificació del teixit productiu, amb quatre potes: la innovació, l'economia verda, la producció i el consum a nivell local, i l'educació de qualitat.

En segon lloc, el medi ambient, clau del nostre present i del nostre futur, així com el dels nostres fills. L'exhauriment dels recursos naturals, la destrucció del territori i el canvi climàtic no són fets inevitables, sinó la conseqüència directa de la sobreexplotació de la natura per satisfer els interessos econòmics d'una minoria a la qual l'únic verd que l'interessa és el dels bitllets. A les Illes Balears ho patim des de fa massa anys.

També és fonamental poder configurar una vertadera Europa del pobles, que superi l'artificial i sovint ineficaç divisió estatal, i que es basi en la radicalitat democràtica. És en aquest marc que cal impulsar el reconeixement de les legítimes aspiracions dels pobles que composen el teixit d'Europa a la plena sobirania, amb la defensa del dret fonamental a l'autodeterminació reconegut a la Carta de Nacions Unides.

Per aconseguir tot això cal que col·laborem entre totes aquelles i aquells que compartim aquesta visió i aquestes prioritats. A nivell europeu el grup Verds-ALE treballa des de l'any 1999 per aquests objectius, unint a un mateix grup parlamentari els representants del nacionalisme progressista, l'ecologisme i l'esquerra alternativa. Des de llavors, ha anat augmentant la seva presència i capacitat d'influència, esdevenint en aquests moments la quarta força al Parlament Europeu, amb una veu pròpia i decidida per una participació real de la ciutadania en la presa de decisions, el canvi de model socioeconòmic, la defensa de l'autogovern i la sostenibilitat.

És en el grup Verds-ALE que la coalició MÉS per Mallorca, un projecte nou i obert que recull sensibilitats molt diverses, hauria de participar en l'impuls del canvi necessari. Moltes organitzacions d'arreu de l'Estat formen part d'aquest grup, i en un moment d'urgència democràtica, serà una passa endavant molt important que les diverses forces que integren Verds-ALE conflueixin en una candidatura conjunta per a les properes eleccions europees. Una candidatura oberta a les formacions polítiques que s'hi vulguin incorporar des del compromís amb aquestes propostes, i que parteixi de la convicció que cal sumar per plantejar alternatives de futur al bipartidisme estatal que ha col·laborat activament en el disseny de les nefastes polítiques neoliberals europees actuals.

Fina Santiago: “després de dos anys del Govern del PP, anam cap a una societat de subsistència”

Comunicació — 2013-06-18T14:36:04Z

La diputada de la coalició MÉS per Mallorca Fina Santiago ha fet avui una valoració dels dos anys transcorreguts de Govern del PP a les Illes Balears. Santiago afirma que després de patir les polítiques d'aquests dos anys “anam cap a una societat de subsistència”. La diputada ecosocialista constata que l'acció de l'Executiu Bauzá “està generant una majoria social empobrida que pateix treball precari i temporal, sous baixos, acomiadaments barats... alhora que els rics són cada vegada més rics i la classe mitjana és cada vegada més reduïda”.

Santiago recorda la situació lamentable dels serveis públics i de les condicions laborals: “hi ha 100.000 persones en llista d'espera, s'han retirat 16.000 targetes sanitàries (entre elles, a menors), una persona ha mort per tuberculosi a casa seva sense atenció sanitària específica, hi ha 700 persones manco que fa quatre anys amb una ajuda econòmica per dependència, hi ha més precarietat laboral, joves que emigren perquè no troben feina, més economia submergida, manco inversions estatals...”.

La diputada del Grup MÉS també ha denunciat els atacs al territori (urbanització vertical a s'Arenal, construcció d'un hotel a Sa Ràpita, destrucció de ses Fontanelles, legalització d'urbanitzacions il·legals...) i a la llengua pròpia (“un dels temes amb els quals Bauzá està més obsessionat”). I ha denunciat la “manca de planificació”: “ara apugen els imposts, ara no; ara tanquen hospitals, ara no; ara retiren les pensions als pensionistes de l'IB-Salut, ara no...”). Així mateix, Santiago és crítica amb la manca de diàleg que demostren els 21 decrets llei aprovats, amb el TIL com a “màxim exemple de la falta de voluntat de consens”.

La dirigent ecosocialista conclou que “els governs del PP, tant el de Bauzá com el de Rajoy, en compte d'intentar sortir del pou, ens hi enfonsen encara més”.

MÉS vol un pronunciament unànime del Parlament per reclamar un finançament just

Comunicació — 2013-06-18T11:47:27Z

El Grup Parlamentari MÉS traslladarà a la resta de grups una proposta perquè el proper dimarts 2 de juliol, aprofitant que el Govern vol convocar un plenari extraordinari per convalidar el decret llei de zones turístiques madures, se celebri també un plenari per debatre sobre les solucions al problema del finançament autonòmic i per aconseguir un pronunciament unànime de la cambra legislativa abans del proper Consell de Política Fiscal i Financera, previst per a principis de juliol.

El Grup MÉS va sol·licitar la setmana passada la compareixença del president al Parlament per debatre sobre el sistema de finançament. Avui el portaveu de la coalició, Biel Barceló, ha avançat que demà traslladarà a la resta de grups una proposta perquè el Parlament constati, si és possible per unanimitat, que l'actual sistema de finançament és “pervers i injust” i que “provoca que les Illes Balears siguin una de les comunitats autònomes pitjor finançades, la qual cosa fa que tenguin una de les pitjors dades de despesa social per habitant d'arreu de l'Estat”.

La coalició MÉS per Mallorca proposa “modificar la llei de finançament autonòmic perquè el principi de la sobirania fiscal (en què es basa el sistema del concert econòmic) sigui d'aplicació per a aquelles comunitats autònomes que el reclamin per un acord majoritari de les seves assemblees legislatives”, i que el Parlament reclami l'aplicació d'aquest principi per aconseguir un finançament en la línia del concert econòmic solidari.

A més, Barceló ha recordat que és necessari aprovar urgentment el Règim Especial Fiscal per les Illes Balears previst a l'Estatut, ja que “ni arriben les inversions estatutàries ni arriba el REB”, i ha recordat que l'any que ve s'acaba el termini per aprovar aquesta norma.

MÉS denuncia que és il·legal construir un centre comercial damunt la zona humida de Ses Fontanelles

Comunicació — 2013-06-16T10:22:00Z

El PHIB demostra que el centre comercial envaeix la zona humida que s'ha de protegir per llei. Per tant, si l'Ajuntament de Palma s'atreveix a concedir la llicència d'obres, estarà cometent una il·legalitat, i la coalició MÉS la impugnaria

La coalició MÉS ha comparegut avui públicament per demostrar que la delimitació de la zona humida de Ses Fontanelles, recollida en el Pla Hidrològic de les Illes Balears, impossibilita la construcció d'un centre comercial en aquests terrenys, tal i com pretén el PP i la promotora. Els mapes del Pla Hidrològic i els del projecte del centre comercial posen en evidència que el projecte preveu la construcció d'un vial que passa per damunt de la zona humida i la divideix, deixant una part de l'aiguamoll dins de la zona comercial.

És il·legal la tramitació per a la construcció d'un centre comercial que destruiria la zona humida de Ses Fontanelles. El Pla Hidrològic, la Directiva Europea de l'Aigua, el Reglamento de dominio público hidráulico, així com diferent sentències judicials, estableixen la prohibició d'envair les zones humides i la obligatorietat de preservar, i fins i tot augmentar, les zones humides i els seus valors, en cap cas disminuir-les per promocions urbanístiques.

En aquest sentit, MÉS alerta que el Govern no pot seguir actuant de forma tan irresponsable perquè existeixen nombroses sentències judicials que ja han dictaminat la prohibició de construir damunt una zona humida. Per tant, si es continua amb les pretensions urbanístiques a la zona, el PP està exposant el Govern a actuar de forma il·legal i per tant a assumir les conseqüències d'eventuals drets compensatoris posteriors.

Concretament, el Pla Hidrològic preveu que les actuacions previstes en relació a les zones humides que estan situades en sòl urbà han de ser “la conservació o increment de la superfície total de la zona humida i dels seus valors”. I a més, contempla que “es prohibeix: les actuacions que puguin implicar modificació substancial de la circulació de l'aigua”.

MÉS acusa el PP i el conseller de Medi Ambient, Gabriel Company, d'actuar en benefici dels interessos urbanístics que podrien destruir la darrera zona humida de Palma, i exigeix al Govern que aturi el projecte, que reconegui la impossibilitat de dur-lo endavant. En cas contrari, Antoni Verger afirma que “qualsevol llicència d'obres per edificar un centre comercial a Ses Fontanelles seria il·legal. Si l'Ajuntament ignora la protecció que mereix la zona humida, i atorga la llicència d'obres, la coalició MÉS la impugnarà immediatament”.

El Pla Hidrològic presentat pel conseller Company, aprovat inicialment i en període d'exposició pública actualment, elimina les zones humides potencials en relació a la redacció del Pla Hidrològic que havia aprovat el Govern anterior l'any 2011. En concret, han reduir la zona potencial a Ses Fontanelles, però també unes altres 23 zones humides potencials. “I tot per afavorir els interessos urbanístics i facilitar les tramitacions de llicències que permetran seguir insistint en un model caduc i fracassat basant en el consum il·limitat del territori. Tanmateix, tot i les tàctiques dilatòries en l'aprovació definitiva del PHIB, tot i l'esforç en reduir les zones humides i qüestionar-ne el valor normatiu, ni Company ha pogut evitar l'evidència que el Centre Comercial de Ses Fontanelles es fa sobre una zona humida protegida i, per tant, és il·legal”, conclou Alorda.

MÉS demana que se suspenguin les obres del nou accés a El Molinar per estudiar les alternatives

Comunicació — 2013-06-15T12:11:00Z

Els portaveus de la coalició MÉS al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma han registrat una carta dirigida al responsable del Departament d'Urbanisme i Territori del Consell de Mallorca, Mauricio Rovira, per tal de traslladar-li la preocupació de la coalició per l'inici de les obres d'un projecte desmesurat que ha de permetre un nou accés a El Molinar.

“Estem d'acord que El Molinar necessita millorar els seus accessos, és una reivindicació veïnal a la qual s'ha de donar resposta, però el projecte que s'està tramitant no és el millor”. Per això, la coalició MÉS considera imprescindible que se suspengui l'execució de les obres per dur a terme un anàlisi més acurat de la realitat territorial i econòmica actual per tal de desenvolupar la intervenció més adequada.

“El projecte que ara es vol desenvolupar planteja greus problemes perquè suposa un impacte negatiu pel paisatge rural de la zona i un cost econòmic desproporcionat, sobretot en un context de crisi econòmica i fortes retallades en serveis i infraestructures”, afirma Joan Font. En aquest sentit, el portaveu de MÉS al Consell de Mallorca assegura que és de vital importància racionalitzar del transport privat (d'energia no renovable), i apostar fermament pel transport públic i sostenible. Per aquesta raó és important fer anàlisis precisos i actualitzats de les intervencions en infraestructures de carreteres en aquesta illa, per no realitzar projectes sobredimensionats.

Per tant, la coalició MÉS demana suspendre temporalment les obres i que s'estudiïn les alternatives a aquest nou vial, que suposen un menor impacte ambiental i econòmic. Aquestes alternatives són, tal com reivindiquen diverses associacions:
Enllaços al carrer Cuba i a Ciutat de la Plata
Millorar l'enllaç del Coll d'en Rebassa al camí Fondo (carrer Guasp)
Rodona davant el Palau de Congressos.
Millorar sortida del Portitxol
Potenciar el transport públic: línies autobús 15 i 30 o el tramvia, entre d'altres

En tot cas, “el projecte que es desenvolupi per millorar els accessos de El Molinar ha de suposar un impacte ambiental molt menor i ha de comptar amb un pressupost molt inferior al que es planteja actualment”

MÉS per Mallorca vol que el Parlament debati alternatives al finançament “pervers”

Comunicació — 2013-06-14T10:27:23Z

La coalició MÉS per Mallorca ha agafat la paraula al president Bauzá, que ahir qualificava de “pervers” el sistema de finançament autonòmic que fa que les Illes Balears sigui contribuent net al sistema i tengui unes de les pitjors dades de despesa social per habitant, mentre Extremadura rep finançament de la resta de territoris i es pot permetre el luxe d'abaixar els imposts.

La portaveu parlamentària adjunta del Grup MÉS, Fina Santiago, ha explicat que han sol·licitat la compareixença del president al Parlament per debatre sobre el sistema de finançament i aconseguir un pronunciament unànime de la cambra abans de la celebració del proper Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

Santiago ha explicat que “els nostres doblers es destinen a finançar a altres comunitats autònomes, com ara Extremadura, que llavor poden destinar més doblers que nosaltres a despesa sanitària, educativa i en serveis socials”.

Mentre Extremadura destina un 48% dels pressuposts a la despesa en sanitat i educació, a les Illes Balears el percentatge de despesa sanitària i educativa és del 58% del total. Tot i així, la despesa per habitant en els següents àmbits és clarament desfavorable per Balears:

Despesa sanitària: Extremadura, 1.387 €/hab; Illes Balears, 1.056 €/hab. Despesa en educació: Extremadura, 880 €/hab; Illes Balears, 720 €/hab. Polítiques actives d'ocupació: Extremadura, 213 €/hab; Illes Balears, 93 €/hab.

D'altra banda, la diputada del Grup MÉS remarca que la despesa en serveis socials al País Basc (on tenen concert econòmic) és de 796 €/hab, mentre a les Illes Balears és de 76 €/hab.

“El PP ha de passar de les paraules als fets: que no tornin a votar els PGE”

Fina Santiago afirma: “estam d'acord que s'ha de canviar el sistema. Ara el PP, que és qui té la responsabilitat de governar aquí i a Madrid, ha de passar de les paraules als fets”. La diputada demana “accions concretes”: “que aconsegueixin un finançament just, i si no que els diputats del PP a Madrid no tornin a votar els Pressuposts Generals de l'Estat”, ha proposat.