Palma: Involució ciclista

Article publicat a Diario de Mallorca de Dilluns 8 d’Agost de 2011

Mentre apareixen articles en els mitjans de comunicació que destaquen el moviment urbà que està sorgint a tot el món, relacionat amb l’ús de la bicicleta a les grans ciutats i que alguns, fins i tot, ho denominen la "revolució ciclista", a la nostra ciutat els polítics del PP estan impulsant el fenomen invers i es dediquen a desmantellar un carril bici estratègic i que funcionava molt bé.

És desesperant haver de reivindicar una vegada i una altra l’obvi. La resta del món camina cap a humanitzar les grans ciutats o el que és igual, a millorar la seva qualitat de vida. L’ús de la bicicleta és un indicador.

Ningú discuteix que els cotxes fan de les ciutats llocs més agressius, sorollosos i contaminats. I ja ningú posa en dubte que és urgent ocupar-se del medi ambient i cal reduir les emissions de CO2 i els cotxes són una font important d’aquestes emissions.

Enfront d’aquestes evidències, que ningú discuteix, la majoria de ciutats potencien alternatives de transport i creen carrils bici o fins i tot van més enllà. L’alcalde de Londres té en projecte crear dotze superautopistes que permetran accedir amb bicicleta, des de la perifèria al centre de Londres, de manera directa i segura. Les dues primeres iniciatives han suposat, en un any, un increment del 70% en el nombre d’usuaris.

Si Londres pot, per què nosaltres no? A Palma hem tingut la possibilitat de començar a gaudir de la visió d’unes Avingudes més descongestionada de cotxes, de veure com per fi els vianants i els ciclistes reconqueríem petits espais d’aquesta ciutat. Hem experimentat la breu sensació de sentir que formàvem part del futur, i que estàvem contribuint a combatre el canvi climàtic.

L’estudi de mobilitat de l’Ajuntament de Palma, de l’any 2002, aportava les següents dades: "A l’Eixample viuen 200.000 persones. En el seu interior es produeixen 60.000 desplaçaments en vehicles privats i 50.000 desplaçaments entre l’Eixample i el Centre. Aquestes distàncies poden recórrer-se en un màxim de 25 minuts a peu o 6 minuts amb bicicleta. La preocupació per la seguretat i la falta d’infraestructures són els principals obstacles a la generalització, de l’ús de la bici, en l’àmbit urbà".

Sens dubte el carril bici d’Avingudes era una d’aquestes infraestructures que havia generat confiança en molta gent i d’aquí la seva acceptació des del primer moment. Aquestes infraestructures són impulsades generalment per partits d’esquerres però actualment es considera que no són un assumpte polític i partits conservadors, en altres ciutats, també les fan seves.

Excepte a Palma. Aquí, el PP i Mateu Isern al capdavant amb els poderosos arguments de: "ho portem al programa electoral" i "70.000 vots ens avalen", han estat suficients per carregar-se, previ desemborsament de 200.000 euros, el carril bici d’Avingudes i traçar una alternativa no apta per a cardíacs. I aprofitant aquests dos mateixos arguments, els vianants també hem perdut una altra petita conquesta: l’eix cívic de Blanquerna.

Per cert, La Carta Europea dels drets del vianant aprovada pel Parlament Europeu el 12 d’octubre de 1988, en l’article 2 diu: "El vianant té dret a viure en centres urbans organitzats a mesura de l’home i no de l’automòbil, i a disposar d’infraestructures a les quals es pugui accedir fàcilment a peu o amb bicicleta".

En un mes el PP ens ha catapultat de nou cap a enrere. Cap a la ciutat dels cotxes i els mals fums. Però no desistirem i continuarem reivindicant una ciutat on les prioritats s’inverteixin i primer siguin els vianants, els ciclistes i el transport públic. Una ciutat que es preocupi i s’ocupi del medi ambient.