Arrel de la web > Informa’t! > Notícies > Filipines, desastres ´naturals´ i justícia climàtica

Filipines, desastres ´naturals´ i justícia climàtica

dijous 14 de novembre de 2013


Article publicat a Diario de Mallorca el 14 d’Octubre de 2013
Bé està lamentar-se, però avui toca condemnar. Lamentar les morts i més de 600.000 persones desplaçades de les seves llars a les Filipines després del pas del tifó Iolanda. Lamentar i condemnar també la hipocresia de la comunitat internacional, reunida aquests dies a l’anomenada COP19 a Varsòvia, incapaç 16 anys després de l’aprovació del Protocol de Kyoto d’aconseguir un acord vinculant que faci front a una reducció de les emissions de CO2 amb urgència, responsabilitat i justícia.

Enlloc d´avançar en termes de justícia climàtica, és a dir, de treballar perquè els països que produeixen més gasos d’efecte hivernacle, paguin per un impacte que es rep globalment, i afecta particularment els països més empobrits i amb menor responsabilitat en l’emissió de CO2, com ha estat el cas de les Filipines, la "comunitat internacional" ha creat en els darrers anys tot un mercat especulatiu del carboni, que va començar amb la compra de drets d’emissió, de tal manera que els països rics compren als empobrits la seva "quota" per no haver de fer els deures en matèria de mitigació del canvi climàtic.

Espanya, per exemple, va gastar entre 2008 i 2012 més de 800 milions d’euros en drets d’emissió, entre altres coses per compensar el CO2 generat per instal·lacions com la central tèrmica d’Es Murterar, a Alcúdia, que funciona a cop de camionada de carbó extret a Sud-àfrica. De fet, són les grans companyies energètiques i de la indústria de l’automoció, entre altres, les que compten cada dia amb més poder en les negociacions de les Cimeres contra el Canvi Climàtic. De tal manera que ni es mitiga el canvi climàtic, ni es gasten els diners necessaris per prevenir catàstrofes com la de Filipines.

Malgrat la relació històrica entre Mallorca i les Filipines, sembla que l’antiga colònia espanyola ens agafa enfora. Però en termes de canvi climàtic i les seves amenaces per inacció, no estam tan allunyades. Cert és que no estam, en el Mare Nostrum, tan exposats com a l’Índic. Però no ens salvam de l’augment de les temperatures i dels riscos per fenomens climàtics extrems associats a l’escalfament global. De fet, els registres d’altes temperatures en aquesta tardor són històrics, i fa uns dies un cap de fibló va arrassar Cala d’Or, al sud de l’illa.

Aquest estiu hem perdut més d’un 2% de la superfície forestal de les nostres Illes, que juntament amb les praderes de posidònia, permanentment amenaçades pel fondejos i la pesca d’arrossegament, representen el principal captador del CO2 que generen un estil de vida i un model econòmic insostenibles. Davant el desgel de l’Àrtic, denunciat pels activistes de Greenpeace empresonats pel govern de Putin davant el silenci novament còmplice d’Europa, els ecosistemes insulars som molt més vulnerables que el continent. De fet, la comunitat científica disposa d’ençà de fa temps de projeccions d’augment del nivell de la mar que podria fer desaparèixer bona part de la nostra costa en només 50 anys, només la meitat del temps que fa que els mallorquins s’embarcaven cap a la guerra de Filipines. Ho varen avisar els representants d’aquest arxipèlag oriental a l’anterior cimera, a Doha, el 2012, i no els hi varen fer ni cas. Així anam.

Les Illes Balears han de fer una contribució solidària davant el desastre de Filipines. Però el millor homenatge als morts per aquesta catàstrofe climàtica és en termes de responsabilitat i de polítiques pròpies per mitigar el canvi climàtic. I de moment, les amenaces se reiterern (com ara les prospeccions a la recerca de més combustibles fòssils), i les polítiques encara estan per venir. Canviar el model econòmic apostant per un turisme responsable que no basi els seus beneficis en el fet que cada vegada venguin més i més turistes; desplegar un model energètic menys depenent i basat en les renovables i l’autoconsum; gestionar i tenir cura del territori com si fos la nostra mare. Aquests són els tres eixos que cal desplegar de forma urgent, planificada i amb el màxim consens social. I abandonar ocurrències, com convertir la nostra illa en un cremador de fems de la Mediterrànea, quan el que cal és just el contrari: esdevenir el referent verd del Sud d’Europa.

També et podria interessar: