Arrel de la web > Informa’t! > MÉS per Mallorca

MÉS per Mallorca

Pàgina web de MÉS per Mallorca, projecte polític plural, ampli, que representa l’espai polític d’esquerres, sobiranista i ecologista de Mallorca.

http://mespermallorca.cat

Articles

  • MÉS PER MALLORCA CRIDA A LA MOBILITZACIÓ DE TOTS ELS DEMÒCRATES CONTRA LES CONDEMNES ALS PRESOS POLÍTICS CATALANS

    14 d'octubre, per  Més per Mallorca — Actualitat

    "" Els ecosobiranistes consideren que estan en perill la democràcia i les llibertats civils més bàsiques

    MÉS per Mallorca considera una vergonya la sentència contra els presos polítics catalans, amb penes de 9 fins a 13 anys de presó. "La simple condemna és una barbàrie, però la duresa de les penes evidencia la voluntat d'escarment ideològica contra l'independentisme", ha sentenciat el seu portaveu Guillem Balboa, recordant que les condemnes són "per permetre debats parlamentaris, posar urnes en un referèndum i organitzar manifestacions pacífiques quan ho demandava la ciutadania".

    La formació mallorquina afirma que avui han estat jutjades "totes les ideologies que pretenguin qualque canvi davant el règin del 78", perquè l'Estat espanyol ha deixat clar que no permetrà que actuïn ni de forma democràtica ni pacífica, fins i tot quan gaudeixen de majoria social, i per això "Madrid posarà en marxa des de la violència policia a l'acció d'una justícia al servei d'un model ideològic", ha afirmat el coportaveu de MÉS per Mallorca.

    Per això, els ecosobiranistes han cridat a la mobilització de tots els demòcrates "perquè això no va només d'un referèndum o del dret a decidir de Catalunya, sinó que va dels nostres drets més bàsics com a ciutadans i pobles que la justícia políticoideològica espanyola no protegeix sinó que ataca", ha sentenciat Balboa.

  • MÉS – ESTIMAM PALMA es reuneix amb entitats de la ciutat per explicar els acords de govern i les seves línies verdes

    9 d'octubre, per  Més per Mallorca — Actualitat

    ""MÉS – ESTIMAM PALMA s'ha reunit aquest dimarts al pati de Can Alcover amb entitats i col·lectius de la ciutat per explicar els acords de govern a l'Ajuntament de Palma, les línies verdes i les prioritats de les àrees de govern de la formació ecosobiraista.

    El dirigent ecosobiranista i actual tinent de batle de Cultura i Benestar Social ha explicat que MÉS-ESTIMAM PALMA ha volgut “compartir amb les entitats de la ciutat els acords de govern i les línies verdes”. En aquest sentit, la limitació del preu del lloguer i l'accés a un habitatge digne o fixar un sostre turístic als creuers a partir d'un acord entre el govern, l'Ajuntament i l'Autoritat Portuària, es trobarien entre les prioritats dels ecosobiranistes.

    Així mateix, la regulació del lloguer turístic en unifamiliars entre mitgeres a barriades com Son Espanyolet o El Molinar, la construcció d'un transport públic d'alta capacitat o l'aposta per la “Palma Verda” també són una de les línies verdes de MÉS-Estimam Palma.

    Pel que fa a les prioritats de l'àrea de Benestar Social i Cultura, la formació ha explicat que, entre elles, hi ha l'establiment d'un servei d'atenció social de 24 h, el desmantellament del poblat de Son Banya, l'ampliació de la xarxa de serveis socials bàsics o la millora de l'oferta cultural i la seva diversificació territorial o l'aposta per l'Antiga Presó.

    A l'àrea de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, les prioritats, entre d'altres, són l'actuació sobre els preus dels lloguers, la redacció d'un nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) amb l'objectiu d'assolir “una ciutat més justa, sostenible i innovadora”, l'execució del nou eix cívic de Nuredduna o la redacció de plans d'usos per a restringir el lloguer turístic en unifamiliars entre mitgeres dels nuclis tradicionals.

    Finalment, pel que fa a l'àrea d'Educació i Política Lingüística, les prioritats són l'ampliació de les places públiques 0-3, el projectes “Escoles Obertes”, la retirada de la simbologia franquista o la potenciació de la transversalitat de les polítiques de normalització lingüística.

  • MÉS – ESTIMAM PALMA proposa una moratòria en la contractació de creuers per limitar-ne l'arribada i els efectes negatius

    9 d'octubre, per  Més per Mallorca — Actualitat

    ""MÉS – ESTIMAM PALMA urgeix una solució per donar compliment a un dels Acords de Govern de l'Ajuntament de Palma tan important com és el d'establir paràmetres de sostenibilitat humana i ambiental en l'arribada de creuers a la nostra ciutat. Aquest acord requereix d'accions i mesures urgents i excepcionals.

    Des de l'inici d'aquesta legislatura s'han mantingut contactes entre les tres institucions responsables d'abordar la qüestió: Ajuntament de Palma, Conselleria de Turisme i Autoritat Portuària. Els responsables del Govern s'han compromès a crear una comissió a tres bandes i a avançar en la regulació, però a dia d'avui no hi ha cap proposta concreta.

    Aturar les contractacions de creuers és una mesura excepcional i necessària per poder regular la quantitat i les condicions dels creuers

    Per tant, MÉS-ESTIMAM PALMA agafa la iniciativa i a través de l'àrea de Model de Ciutat convocarà la comissió per avançar en el debat i presa de decisions.

    MÉS reclama actuar de forma urgent i valenta per pal·liar els efectes negatius amb mesures excepcionals, com és l'acord d'una moratòria d'un any que suposi aturar dràsticament les noves contractacions de creuers. D'aquesta manera es podran prendre les decisions amb el sector i les institucions afectades de forma consensuada i en benefici dels veïns i veïnes de Palma.

    La moratòria permetrà analitzar quines són les accions per dur endavant aquesta regulació i quina limitació és aplicable per reduir els efectes negatius, ja sigui en l'exigència de models del vaixells eficients i moderns, o en fixar un sostre de creuers o límit de passatgers, entre d'altres possibles mesures.

    Hem de posar sostre al turisme i sostre als megacreuers, volem una ciutat per ser viscuda i no un parc temàtic

    Cal actuar amb urgència perquè, en primer lloc, la planificació en la contractació amb les navilieres es produeix amb gairebé dos anys d'antelació. Això suposa que l'arribada de megacreuers per al 2020 i 2021 ja està negociada i contractada.

    Així mateix, MÉS-ESTIMAM PALMA considera que la regulació i limitació de l'arribada de creuers i creueristes és inajornable per l'impacte ambiental, paisatgístic i de pressió humana.

    Impacte socioeconòmic

    Palma està suportant els efectes negatius que suposa l'arribada de més de 2 milions de turistes l'any, que no arriben de forma escalonada: sinó que en un mateix dia el Centre de la ciutat ha de suportar la pressió humana de més de 8.000 persones més, tenint en compte que la població està xifrada en 20.000 habitants. Això vol dir que una de cada tres persones en el Casc Antic és un turista.

    La pressió humana provoca la turistització i desplaçament dels veïns i veïnes del Centre Històric i d'altres barris afectats. Converteix la ciutat en un parc temàtic i va en contra del model de turisme sostenible.

    Impacte ambiental

    A més, els efectes mediambientals que generen els creuers tenen un impacte en la contaminació atmosfèrica (dupliquen les emissions de Diòxid de Nitrogen que genera la central de carbó des Murterar), cada passatger genera 350 litres de residus al dia i generen contaminació a les aigües del mar.

    En aquest sentit, MÉS per Palma dona suport a la declaració institucional promoguda per Aliança Mar Blava per reclamar a l'estat la creació d'una àrea de control d'emissions a la Mediterrània (Med-EVA) per limitar la contaminació de l'aire produïda pels vaixells, i aplicar estàndards més estrictes sobre les emissions per tal de garantir l'equilibri entre la sostenibilitat del sector marítim i la protecció ambiental i social de les poblacions costaneres del Mediterrani.

  • Les Illes Balears, Còrsega, Sardenya i Gozzo s'alien perquè la Unió Europea compensi els efectes de la insularitat mediterrània

    9 d'octubre, per  Més per Mallorca — Actualitat

    "" Les quatre regions han signat una declaració per reivindicar polítiques europees per millorar la connectivitat, actuar per frenar l'impacte ambiental a la Mediterrània i compensar els costs extra derivats de la insularitat


    Les Balears tornen a liderar l'acció política davant la UE per a un tractament específic de la insularitat

    Aquest dimarts les regions insulars de les Balears, Còrsega, Sardenya i Gozzo han signat una declaració per reivindicar el fet insular davant la Unió Europea. En concret, han exigit mesures per pal·liar els efectes que provoca ser territoris de doble perifèria a Europa, a causa de ser illes i estar situades a la conca mediterrània. En aquest acte polític conjunt, que ha tingut lloc a Brussel·les impulsat per les Balears, s'hi ha tractat per primera vegada del concepte d'insularitat mediterrània. Aquest concepte es refereix a una situació específica de territoris amb problemes de connexió amb el continent, dificultats logístiques derivades d'aquesta circumstància, reptes comuns com garantir que la pressió humana i turística sigui compatible amb la protecció d'un territori fràgil, i la responsabilitat de fer de porta entre continents i territoris del sud d'Europa.

    L'objectiu és enfortir la unió d'aquests territoris perquè es puguin establir nous criteris de cohesió territorial a partir de 2020, quan s'obre un nou escenari polític i normatiu.

    En la Declaració, els quatre territoris recalquen que «la insularitat és una font d'obstacles estructurals, naturals i permanents que tenen com a resultat un ampli ventall de mancances i fracassos del mercat». Les diseconomies d'escala, les escasses infraestructures de xarxes, les interrupcions físiques i digitals, o els costs addicionals per a empreses i ciutadans són alguns dels exemples que s'hi exposen. Per aquest motiu, es reclama un marc legislatiu complet per complementar les polítiques i la legislació de la UE amb components centrats en les illes i que s'implementi, plenament, la cohesió territorial.

    També s'exigeix adaptar els esquemes d'ajuts estatals per fer front a les restriccions específiques de les illes, en particular a àrees en què els reptes de les illes perifèriques són més evidents. En són exemples el transport, la connectivitat digital, les xarxes d'energia o la gestió dels recursos naturals. De la mateixa manera, les quatre regions han remarcat que l'estratègia de la Unió Europea per a la conca de la mar Mediterrània ha de considerar encara més la vulnerabilitat de les illes a causa del canvi climàtic, la pressió humana i la dependència de les energies fòssils.

    Per fer-ho possible, reclamen la constitució de grups de treball específics per a les illes al Consell de la Unió Europea i unitats a les direccions generals de la Comissió Europea en què els problemes insulars siguin més evidents.

  • Agustina Vilaret: “aquesta legislatura ha de ser la de la llengua catalana”

    9 d'octubre, per  Més per Mallorca — Actualitat

    ""
    La titular de la secretaria autonòmica d'Universitat, Recerca i Política Lingüística del Govern de les Illes Balears explica la tasca que es duu a terme des de la seva àrea

    Aquests primers mesos han estat per posar peu fiter i posar la maquinària en marxa. Ens trobam, certament, davant d'un repte: situar la Secretaria Autonòmica en el panorama illenc, fer-nos forts. Si bé és una unitat de govern nova i, cal dir-ho, poc definida, té àmbits estratègics de país com són la Universitat i la Recerca. En aquest sentit vull destacar la tasca del director general, Pep Lluís Pons, qui coneix bé el sector i impulsa iniciatives com la Nit de la Recerca, que serveix per apropar la tasca dels investigadors a la societat. La recerca ha de ser clau si volem fer un canvi cap a un model econòmic i social basat en el coneixement i no en l'especulació.

    L'altra pota de la Secretaria Autonòmica és la Política Lingüística. Vos puc ben assegurar que la directora general, Beatriu Defior, coneguda i reconeguda en la matèria, té les coses ben clares. Des del minut zero ens vàrem posar a treballar en les actuacions i les fites que hem d'aconseguir per situar la llengua catalana en el lloc que es mereix i no cedir ni un mil·límetre davant agressions i menyspreus. Hem mantingut reunions amb les institucions més importants per a coordinar actuacions per tal que aquesta legislatura, sigui la de la llengua catalana.

    En arribar, de tot d'una ens vàrem trobar amb el cas de na Paula Rotger. Hem estat al seu costat des del principi. Primer vàrem reunir-nos amb el delegat del govern espanyol perquè volíem esclarir els fets. Després vàrem impulsar l'enviament d'una carta al director de l'aeroport de Palma per exigir-li que es revisàs el cas i que no es victimitzàs encara més na Paula. La nostra actitud ha estat constructiva però també molt decidida.

    En el cas de l'Oficina de Drets Lingüístics hem de dir que tot va per bon camí. Vos puc assegurar que tant en aquest afer com en tot allò que afecta a temes de llengua dins el Govern, som la garantia perquè tot vagi bé.

0 | 5 | 10 | 15 | 20